Puyo dirigeix una obra de Mankell que denuncia paper dels europeus a l'Àfrica

Autor de culte de novel·la policíaca, Mankell és director del Teatre Avinguda de Maputo (Moçambic) i no deixa escapar cap ocasió per denunciar el que titlla de "colonialisme persistent occidental cap a l'Àfrica".

"Antílops" és una mostra de la faceta de dramaturg de l'escriptor suec, la menys coneguda, i és la primera vegada que es posa en escena en un teatre espanyol.

Per a la posada en escena, Magda Puyo compta amb Ferran Carvajal, Muntsa Alcanyís i Jordi Martínez, aquells dos últims en els papers d'un matrimoni de cooperants que porta 14 anys vivint a l'Àfrica i Carvajal en el d'un jove que ve a substituir-los.

L'acció transcorre l'últim dia de l'estada al país de la parella, implicada en un programa d'ajuda internacional, quan reben el jove que va a substituir-los i en què treuen a la llum tots els conflictes personals i laborals sorgits al llarg d'aquells anys.

L'obra reflecteix què entenem en general els europeus per ajuda i mostra com hauria d'entendre's aquella cooperació: "A l'Àfrica cal anar a fer preguntes, no a donar respostes occidentals", ha explicat la directora teatral.

Deixa patent la "invisibilitat" dels africans com a concepte bàsic de la relació que occident manté amb el continent negre en un text que se li va ocórrer escriure a Mankell quan va anar a sopar a casa d'uns cooperants i va veure que els seus amfitrions "no veien" els empleats que els ajudaven a casa.

L'espectacle sotmet a la vista dels espectadors comportaments o pensaments èticament reprovables d'uns personatges entranyables i pròxims dibuixats per un autor que es planteja en la seva obra si "els ajudem a viure o els ajudem a morir".

Jordi Martínez ha dit que el que representa en "Antílops" és un dels papers "més complexos" que ha fet com a actor, en passar el personatge des de la situació més quotidiana a la bogeria.

És una "tragèdia grotesca", amb diàlegs molt directes, clars, afirmacions contundents i políticament incorrectes que combina, segons Puyo, moments de tragèdia amb altres de molt divertits que, a vegades, gelen el somriure als llavis.

Ramón Simó és el responsable d'una escenografia que recrea una casa típicament sueca, o confortablement occidental, apareguda com una joguina enmig d'una naturalesa africana, convertida en una espècie de búnquer i "envaïda pel paisatge africà", ha dit parafrasejant Mankell.

L'espectacle compta amb música original de Joan Alavedra i té pinzellades de "thriller", estil que l'escriptor suec creador del personatge del cèlebre detectiu Wallander no abandona des del segell de la seva editorial "Lleopard".

Mankell és un enamorat de l'Àfrica, on passa la meitat de l'any, i el continent apareix en diverses de les seves novel·les i peces de teatre com "La lleona blanca" o "L'ull del lleopard" i es converteix gairebé en el personatge principal d'"Antílops".

El títol de l'obra és també una metàfora de la consideració que Mankell té de l'actitud del món occidental cap a l'Àfrica, en ser aquells animals "l'aliment dels depredadors".